Aquesta es la nova adreça de la nostra pàgina web
escolasantildefons.cat
http://agora.xtec.cat/ceip-santildefons-cornella/ 


Clica'm

La tradició de la Mona de Pasqua


La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.

Elaboració i varietats
 
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d’altres llaminadures, amb ous durs a sobre, tal com es veu al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment s’elaborava amb tants ous com anys tenia l’infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, car només es regalava fins que els nens feien la primera comunió (antany s’efectuava els 12 anys). Al País Valencià i Múrcia, en canvi, no va evolucionar i encara manté la forma original d’un brioix (tonya) amb l’ou dur al damunt.
Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es pot trobar amb un ou dur al damunt o amb un caramull de clara d’ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, la qual cosa hi deixa una mena de caputxó. Al mateix País Valencià hi ha llocs on la mona és típica tot l’any, sense l’ou dur damunt, i pot rebre noms com tonya, panou, pa socarrat, coca bova i altres noms.
La mona tradicional, a Catalunya i la Franja de Ponent, té generalment forma de tortell. Hi ha varietats més senzilles fetes de pa de pessic, gema cremada, xocolata, etc., en forma de tortell només amb ous, aguantat per unes tires de pasta -per tant en aquest cas es cou tot junt al forn- i, si convé, pintades (Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent etc.). La presència de l’ou de Pasqua, és present a tot Europa, des d’Anglaterra fins a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral.






Tradició

Al Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
La tradició de la mona de Pasqua s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.

A Barcelona van destacar en la confecció de la mona Agustí Massana, que tenia la seva pastisseria acreditada al carrer d’En Ferran, i un altre excel·lent pastisser anomenat Medir Palet, del carrer d’Avinyó. Amb el temps, Massana va aconseguir un gran èxit amb les seves mones rematades per una figura caricaturesca, no poques vegades inspirada en algun polític de l’època, que movia afirmativament el cap. Van ser conegudes com ” Sí, senyors”. En canvi, el molt antic Forn de Sant Jaume va presentar sempre unes mones més clàssiques i tradicionals, amb el seu pastís elaborat mitjançant una fórmula secreta de la casa, a la qual es donava el nom de “pasta cristiana”.


Milleta MAC
Avui els nostres alumnes hem participat a la milleta , i entres els cursos de sisè, 4 alumnes nostres han quedat dels primers, moltes gràcies per el vostre esforç


Jornada de sensibilització
Avui els alumnes de l’escola Sant Ildefons hem anat al poliesportiu del barri. Hem practicat esports adaptats i hem gaudit molt, i hem après moltes coses.








Consulta el teu llibre i reserva'l


La Corneliada 2015



Ja podeu entrar a la secció de cursos i classes de 5è i 6è per veure els vídeos


MVI_0188 from José on Vimeo.


Dia internacional
de la Infancia





Aquest dissabte  vam fer la 52a edició del Cros Escolar de Cornellà al Can Mercader



La festa de la castanyada!!!!!!!






Exposició de castanyes:29 d’octubre de 17h a 17:15h al gimnàs. El dijous a les 13h s’hauran de baixar les castanyes i tothom haurà de baixar al gimnàs per muntar l’exposició. Els alumnes hauran d’entregar del 23 al 28 d’octubre les castanyes fetes a casa.



Ambientació de les escales del vestíbul: 21 d’octubre a les 13h. S’ha de col·locar els arbres que haurem fet prèviament. S’ha de fer un arbre gran i vistós per cicle. Es pot fer en volum i la tècnica és lliure. Col·locarem a l’escala de secretaria l’arbre d’Infantil i Cicle Superior. A l’escala del menjador, col·locarem els arbres de Cicle Inicial i Cicle Mitjà.



Festa de la castanyada:30 d’octubre Quatre nens i nenes 6è es disfressaran de castanyeres i passaran per les classes a repartir les cistelles que desprès farem servir per menjar les castanyes.  Cada nen es farà la seva paperina i baixarem al pati la cistella amb les paperines preparades.





-         15:15h Baixem al pati amb les paperines, les cistelles i la paperera de classe (IMPORTANT QUE QUEDI EL PATI NÉT I POLIT!)

-         15:20h Cançó de la castanyada. Ens col·locarem a la pista com sempre i cantem la cançó.

-         15:30h Mengem castanyes en rotllana. La paperera la col·locarem al mig.

-         16h: Ball i festa amb música tradicional.

-         16:30: Infantil puja a les classes.



-         16:40: Primària puja a les classes.



Bona castanyada a tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!
 




Hola a tothom! Ja portem una setmana de classe malauradament estem d’obres i  com ja sabeu alguns,  aquests curs compartim una part de l’escola amb un institut nou (I.E.S Cornellà) i per això estan fent obres per modificar una mica les classes, posar un ascensor... Us preguem disculpes, desitgem que acabin aviat les obres i tot torni a la normalitat. Salutacions!!



Ei!! Companys ja queda poquet per començar el nou curs escolar 2015-16, desitgem que tingueu moltes ganes i forces. Es hora de tornar a l’escola i explicar com heu gaudit de tot un estiu ple de sensacions i aventures.



Bon Estiu 
a tothom!
Vacaciones (105)

Vacaciones (107)
AVUI TENIU CURA AMB ELS PETARDS


Comiat dels alumnes de sisè.
i dels mestres

Encarna Pérez, Miquel Carpio, Mercè Llopart, gràcies per compartir moments…
 
Els nens d'infantil hem fet un video de regal als de sisè




LA FESTA DEL     AIGUA




Avui hem pintat la paret del nostre hort.


Avui dia 8-6-2015 hem començat la jornada intensiva, força companys...

Ànims companys ja estem al mes de Juny i d'aquí res comencen la jornada intensiva. vinga forçes


Avui fa un mes de la mort D'Abel

Visita a l'institut Maria Aurèlia Capmany
jocs matemàtics
Els nens de sisè hem anat al institut a fer uns jocs matemàtics i a conèixer als alumnes de l'escola.
Ha sigut un dia molt divertit.






EXPOSICIÓ DE DRACS

Moltes gràcies per la vostra apreciadíssima col·laboració.

 

 

 

No més violència als centres educatius



Avui a la Comunitat Educativa estem de dol.
Els alumnes i mestres de la nostra escola farem 5 minuts de silenci en record del nostre company i per dir...




NO 
A LA VIOLÈNCIA
ALS CENTRES D'EDUCACIÓ!!!!     



Ja tenim les primeres fotos de les colònies



Comencen el tercer trimestre



Arribarà sant Jordi i ja estem preparant coses per l’escola.



Sant Jordi, patró de Catalunya Qui va ser Sant Jordi?
El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès.
El més important és que Sant Jordi va ser un màrtir. Mot grec que significa testimoni, és a dir, la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d'algú, l'exactitud d'una declaració...com diu el diccionari Pompeu Fabra.
Quan en els primers segles després de Crist els seus seguidors es negaven a adorar com un Déu l'emperador romà, declaraven que l'únic Déu que podien adorar era Jesucrist. Aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort.
Per això la paraula màrtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist.
Arran d'aquests màrtirs es redactaren cròniques que que eren llegides a reunions cristianes el dia de l'aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l'inici d'una vida eterna. Sant Jordi, Patró de Catalunya.
Entre els molts milers de màrtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d'armes. Això féu que l'escollissin per patró de la cavalleria i noblesa catalana.
Per festivar el Sant, a Barcelona, la noblesa havia celebrat en el Born, torneigs, justes i altres jocs d'armes, que havien revestit gran solemnitat i donaven a la festa un to senyorívol i aristocràtic que n'allunyava el poble.
Avui en dia, en el nostre país, la figura de Sant Jordi es troba en molts àmbits: pintures, escultures gravats,...segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, ceràmica, joies, miniatures... D'altra banda, pensem amb persones que coneguem i se'n diguin amb aquest nom.
Tot plegat és prou significatiu com per creure que és una figura ben viva, i que ha deixat empremta en el record de la gent. Ha format part del nostre folklore. Paraula anglesa que significa la saviesa del poble.

Sant Jordi, màrtir d'una llegenda



Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Diada del llibre i de la rosa
Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.
Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.
No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.
La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l'home.




 si vols més informació clica al enllaç